El teu tresor by Lluis cartes Lyrics

Treu del pou aquesta fressa
Buida l'esperit de tanta pols
Sigues tu, no ho deixis perdre
Mira, olora, i viu la vida a fons
Sega arran la no ginesta
Trenca amb tot allò que tant confon
Si ets pacient i més honesta
Ja veuras que et menjaràs el món
Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius
Sentiràs la veu de dins teu que alguna terra et diu
Que no podràs mai despertar
D'aquest bonson que acabes d'inventar
I no sabràs pas com tornar
Del teu tresor tan clar...
Tot curtint la senzillesa
Vestiràs amb poc tenint de tot
Sommiant i amb la tendressa
Aconseguiràs saber-ho tot
Surt al sol sense roba
Deixa que t'escalfi tot el dors
Pren i aprèn, la terra et dona
Tot alló que tant demana el cos
Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius
Sentiràs la veu dins teu que alguna terra et diu
Que no podràs mai despertar
D'aquell bonson que acabes d'inventar
I no sabràs pas com tornar
Del teu tresor tan clar
Que la vida res et diu
Si no ets tu qui somriu
Mira el curs del teu riu