Viatger davant un mar de boira by Isaak Aguil Lyrics

Vent, el vent li escup a la cara
Li fa moure els cabells
Desfilats com la llana

Viatja, viatges entre la boira
Fa de catifa als seus peus
Pintada per la tardor

Planeja, improvisant el seu pla
En soledat compartida
Amb Gaia i d'altres amants

I neda, per sobre el mar blanquinós
Teixit de núvols de sucre
Tramats per tons agrisats

I se sent, petit i sense sentit
Dins l'univers natural
Salvatge per explorar
Ho fa orfe, vol caminar fins lluna
Cavalca sense muntura
Pеr arribar al seu podi allà al cel
Contempla, un infinit no cromàtic
Mostra un aspеcte enigmàtic
Dins un miratge romàntic

I el bàcul, dóna fermesa al seu jo
Un equilibri al triangle
Que traça el seu contorn

I se sent, petit i sense sentit...

S'inventa temps per caminar
Per avançar i no arribar mai

Ell no mostra mai la cara
Doncs forma part de l'essència natural

I se sent, petit i sense sentit
Dins l'univers natural
Salvatge per explorar
Ho fa orfe, vol caminar fins lluna
Cavalca sense muntura
Per arribar al seu podi allà al cel

I se sent, petit i sense sentit
Dins l'univers natural
Salvatge per explorar
Ho fa orfe, vol caminar fins lluna
Cavalca sense muntura
Per arribar al seu podi allà al cel