Després by Isaak Aguil Lyrics
Encara que esborri fulls de gargots
O pensi en paratges perduts dins el temps
Avanço, fins al paràgraf final
La gent arriba i se'n va sigil•losa
Traint o fent mofa d'antigues vivències
És pobra, en substància i accident
Només hi ha un aroma que olora a fragància
Que es queda a la mà de qui la dóna la rosa
Només hi ha una adreça escrita a la carta
Que em porta, m'adreça, m'envia a una direcció
I ara veig, i veig i veig, les deixalles
Corrent, fent giravolts
I enceto, els capítols
D'una sèrie i al final
Jo sé, que no cal a ningú
Estar sol no és soledat
Si tu tries o l'esculls
Si la invites a passar
Tot i que colorin amb tinta un paper
O trobin les notes, sota al seu parer
Que descriuen una de tantes versions
La veritat és el que és malgrat ells la dissipin
O bé la capturin dins un forat negre
Perdura doncs no és un desengany
No li cal ningú doncs triomfa ella sola
Sense confidents ni històries creuades
El que és evident és sempre senzill
Gens dogmàtic, planer, sota un prisma, de cares o
Estils
I aI ara veig, i veig i veig, les deixalles
Corrent, fent giravolts
I enceto, els capítols
D'una sèrie i al final
Jo sé, que no cal a ningú
Estar sol no és soledat
Si tu tries o l'esculls
Si la invites a passar
I ara veig, i veig i veig, les deixalles
Corrent, fent giravolts
I enceto, els capítols
D'una sèrie i al final
Jo sé, que no cal a ningú
Estar sol no és soledat
Si tu tries o l'esculls
Si la invites a passar
O pensi en paratges perduts dins el temps
Avanço, fins al paràgraf final
La gent arriba i se'n va sigil•losa
Traint o fent mofa d'antigues vivències
És pobra, en substància i accident
Només hi ha un aroma que olora a fragància
Que es queda a la mà de qui la dóna la rosa
Només hi ha una adreça escrita a la carta
Que em porta, m'adreça, m'envia a una direcció
I ara veig, i veig i veig, les deixalles
Corrent, fent giravolts
I enceto, els capítols
D'una sèrie i al final
Jo sé, que no cal a ningú
Estar sol no és soledat
Si tu tries o l'esculls
Si la invites a passar
Tot i que colorin amb tinta un paper
O trobin les notes, sota al seu parer
Que descriuen una de tantes versions
La veritat és el que és malgrat ells la dissipin
O bé la capturin dins un forat negre
Perdura doncs no és un desengany
No li cal ningú doncs triomfa ella sola
Sense confidents ni històries creuades
El que és evident és sempre senzill
Gens dogmàtic, planer, sota un prisma, de cares o
Estils
I aI ara veig, i veig i veig, les deixalles
Corrent, fent giravolts
I enceto, els capítols
D'una sèrie i al final
Jo sé, que no cal a ningú
Estar sol no és soledat
Si tu tries o l'esculls
Si la invites a passar
I ara veig, i veig i veig, les deixalles
Corrent, fent giravolts
I enceto, els capítols
D'una sèrie i al final
Jo sé, que no cal a ningú
Estar sol no és soledat
Si tu tries o l'esculls
Si la invites a passar